sábado, 25 de mayo de 2013

Conclusions finals

A l'hora de crear el projecte, estava molt encoratjada per a poder dur-lo a terme. Pensava que el fet de treballar la interacció amb infants autistes era una bona idea i que en podien sortir grans resultats.

Tot i això, a l'iniciar el desenvolupament del pla de treball, vaig començar a prendre consciència de que no havia triat una tasca fàcil i em vaig adonar que podia ser que mai arribés a veure cap èxit ni cap petit objectiu complert. Això em va espantar molt i em va fer reflexionar molt sobre el pla de treball que havia realitzat.

Amb l'ajuda de l'equip de monitores que treballa amb mi, vam redissenyar el pla de treball, buscant la manera que fos més fàcil poder assolir algun dels objectius plantejats. Tot i això, elles tambè em van mostrar la seva preocupació, doncs trovaben que la idea a treballar era molt adequada, però eren conscients que hi havia el risc de no obtenir cap resultat.

No obstant aquestes pors inicials, cal dir que, un cop quasi acabat el projecte, totes estem molt sorpreses de com s'ha desenvolupat i com han respòs els infants davant les demandes que els hem fet. Tot i que els èxits no són grans, sembla que hem trobat una porta cap a la interacció dels infants, fet que totes hem trobat molt positiu.

Infants amb discapacitat, com la Marta i el Miquel, actualment es relacionen i comparteixen espais de joc espontàniament amb infants sense discpacitat. Això ens ha sorprés moltíssim, doncs fins ara no s'havien donat aquestes interaccions. Tot i això, val a dir que només ha succeït amb aquests dos infants.

Reflexionant sobre això, penso que potser el que necessitaven aquests infants era una ajuda, una guia, un suport per a poder relacionar-se amb el grup d'iguals. Quan aquest suport es dóna vàries vegades, alguns infants inicien espontàniament les interaccions i, aquest fet es valora com un gran èxit.

Penso que el punt fort que ha fet que el projecte es desenvolupi d'aquesta manera és el fet de partir de les capacitats, motivacions i interessos dels infants. D'aquesta manera no troben límits en les interaccions, doncs no se'ls demana res que no siguin capaços de fer i, a més a més, mitjançant activitats que resulten del seu interés, se'ls incentiva per a que sorgeixi una interacció (per molt petita que aquesta sigui).

Potser el que trobo més positiu del projecte és el fet que l'equip de monitores que treballa amb mi ha trobat que aquestes activitats poden ajudar molt a la relació entre els infants. És per això que mostren molt interés en continuar-lo quan jo ja no hi sigui. D'aquesta manera, segurament els avenços seran molt més grans.

Finalment, estic molt contenta respecte el projecte, doncs, malgrat no haver aconseguit grans èxits, considero que ha sortit molt millor del que jo mateixa esperava.


Conclusions sobre les activitats

Hem observat que cada infant és diferent i té unes motivacions i interessos concrets. Partint d'això, hem comprovat que les activitats que han tingut més èxit han estat aquelles que més motivaven als infants.

Hem observat que hi ha diferències entre els infants. D'aquesta manera, el Raul, el Gerard i el Mateu, en general, funcionen millor relacionant-se amb parelles, mentre que la Marta i el Miquel funcionen molt bé tant treballant en parelles com relacionant-se en grups.

De la mateixa manera, observem que els infants sense discapacitat troben més dificultats a l'hora de realitzar activitats amb el Raul i el Mateu. Suposem que això és degut a l'alt grau de discapacitat que presenten i al fet que no es comuniquen amb la parla.

A més a més, els infants sense discapacitat de vegades es mostren reacis a relacionar-se amb els infants discpacitats, fet que dificulta la integració d'aquests. Aquesta actitud s'ha detectat sobretot en el David, el qual, a més a més, pren un rol de "líder" entre els infants sense discapacitat, aguditzant una mica la problemàtica. Ja estem pensant mesures per a pal·liar aquesta actitud i facilitar la interacció dels infants discapacitats.

Reflexió sobre l'activitat 3


1- JUGAR A PILOTA (Raul i Mateu): L'activitat ha funcionat bé, tot i que la durada d'aquesta ha estat molt curta (4-5 min). El Raul necessitava, de tant en tant, una guia per part de les monitores, doncs llençava la pilota on volia i calia anar-li recordant que li passés al Mateu. Tot i això, s'ho han passat bé durant aquesta estona.

2- PUZZLE DE COTXES (Miquel i Gerard): El Gerard s'ha emocionat molt amb el puzzle, però a l'inici no deixava al Miquel participar. Ha calgut la insistència de les monitores perquè el deixés col·laborar. No obstant aquesta dificultat, després han participat junts en la construcció del puzzle i, fins i tot, han demanat fer-ne un altre.

3- CONSTRUCCIONS (Raul i Mateu): Aquesta activitat no ha funcionat massa bé, doncs cap dels dos no escoltava les indicacions que se'ls hi feien i l'activitat no tirava endavant. Hem cregut que amb el Raul i el Mateu és necessari emprar activitats amb instruccions molt senzilles.

4- ENCAIXOS (Raul i Mateu): Aquesta activitat ha funcionat molt bé. Sembla que a tots dos els motiva encaixar peces al seu lloc i són capaços de probar diferents forats fins a trobar l'adequat. Han pogut repetir l'activitat vàries vegades sense cansar-se'n.

5- CONTES (Marta i Raul): L'activitat ha funcionat força bé, doncs tots dos han estat una estona, tot i que curta, mirant el conte. Tot i això, el Raul s'anava distreient del conte i mirava cap a altres bandes, però tornant sempre a dirigir la mirada al conte. Sembla que a tots dos els ha interessat i han compartit còmodament aquesta estona.

6- DIBUIX DE TRANSPORTS (Marta i Gerard): Aquesta activitat ha funcionat molt bé, doncs ambdós han participat amb ganes en la realització del dibuix. El Gerard, com ja passava anteriorment, ha pres el rol de demanar el dibuix que volia, mentre la Marta el realitzava. No obstant, espontàniament, ha col·laborat a l'hora de pintar-lo i es mostrava molt emocionat.

7- PUZZLE DE DISNEY (Marta i Miquel): L'activitat ha funcionat molt bé, doncs a tots dos els agrada molt realitzar puzzles. A més a més, a la Marta li encanta la temàtica de Disney, així que s'han mostrat molt participatius i col·laboradors realitzant el puzzle.

8- MÚSICA (Mateu i Marta): Aquesta activitat ja s'havia realitzat en grup i s'ha repetit en parelles. Ha funcionat molt bé, doncs tots dos han estat capaços de tocar els dos instruments. Tot i això, a vegades paraven i els calia una guia per seguir i per ensenyar-los com fer música amb els instruments.

Execució de l'activitat 3

ACTIVITAT 3: INTERACCIONS PER PARELLES AMB DISCAPACITAT

Les activitats que s'han realitzat per paelles són les següents:

1- JUGAR A PILOTA (Raul i Mateu): Se'ls ha donat una pilota petita i se'ls ha animat a que juguessin a passar-se-la entre ells.

2- PUZZLE DE COTXES (Miquel i Gerard): Se'ls ha mostrat un puzzle, en el qual sortien tres cotxes (fet que motiva molt al Gerard) i se'ls ha demanat que el muntessin tots dos plegats. A continuació han demanat fer-ne un altre, en el qual hi sortien avions. Aquest últim també l'han construit en col·laboració.

3- CONSTRUCCIONS (Raul i Mateu): Se'ls ha donat unes peces de construccions de plàstic i de diversos colors. Amb la guia d'una monitora, havien d'ajuntar-les per colors fent torres.

4- ENCAIXOS (Raul i Mateu): Se'ls ha donat un joc infantil, el qual consisteix en encaixar diferents formes en el forat que els hi correspon. Se'ls ha guiat per a que ho fessin conjuntament.

5- CONTES (Marta i Raul): Se'ls ha donat un conte de Disney (temàtica que motiva molt a la Marta) i se'ls ha demanat que el miressin tots dos junts.

6- DIBUIX DE TRANSPORTS (Marta i Gerard): Se'ls ha demanat que entre tots dos fessin un dibuix lliure. Per demanda del Gerard, han dibuixat i pintat transports.

7- PUZZLE DE DISNEY (Marta i Miquel): Se'ls ha deixat triar un puzzle per a construir-lo plegats. Han triat dos puzzles, un de la Blancaneus i l'altre dels 101 Dàlmates (per demanda de la Mireia).

8- MÚSICA (Mateu i Marta): Se'ls ha donat un xilòfon i un piano i se'ls ha demanat que toquessin música junts. A continuació, s'ha fet un canvi d'instruments i han tornat a tocar.


Així si que no!

Us adjunto un vídeo realitzat per DINCAT (Discapacitat intel·lectual Catalunya) amb l'objectiu de sensibilitzar a la població sobre les conseqüències de la política d'ajustos que s'està duent a terme en el sector de les discapacitats.

Segons els càlculs de DINCAT, s'estima que s'han retallat gairebé 35 milions d'euros en el sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.


Podeu trobar més informació a: http://www.dincat.cat/ca/dincat-denuncia-un-retroc%C3%A9s-de-30-anys-en-els-drets-de-les-persones-amb-did_162398

miércoles, 22 de mayo de 2013

Dificultats trobades

Al llarg del desenvolupament del pla de treball del Practicum II, m'he anat trobant amb algunes dificultats que es van repetint:

1- L'assistència dels participants del projecte "Temps per tu" és molt poc constant, és a dir, hi ha infants que assisteixen al programa cada setmana i n'hi ha d'altres que falten molt sovint, fins i tot, durant vàries setmanes seguides. Això, evidenment, trenca molt la continuïtat del pla de treball i, a més a més, comporta que no tots els infants puguin participar de totes les activitats dissenyades. Tot i això, el fet que les activitats durin més d'una setmana ha permés, fins al moment, que tots els infants hi hagin pogut participar, encara que sigui en menys quantitat.

2- El programa "Temps per tu" només es realitza un cop per setmana. El fet que el projecte "Temps per tu" només es realitzi els dissabtes comporta que el pla de treball esdevingui, necessàriament, de molt llarga durada en el temps, per poder començar a veure petits objectius assolits. Aquest fet ja estava previst i, per això, es va plantejar un projecte que anés més enllà de la meva pròpia participació al centre de pràctiques.

3- La participació dels infants sense discapacitat sovint és una mica reàcia, doncs moltes vegades no volen compartir les activitats amb els seus companys amb discapacitat. Cal remarcar que es tracta tan sols de dos casos, doncs, per altra banda, hi ha infants que participen activament sense cap problema. Actualment, l'equip de monitors i jo estem posant mesures per pal·liar aquests sentiments de rebuig.

Intervenció amb trastorns de l'espectre autista


En termes generals, els programes d'intervenció educativa en trastorns de l’espectre autista han de complir certes condicions i reunir una sèrie de característiques:

Han de ser estructurats. Podríem dir que la intervenció ha de recórrer el camí que va des d'un alt grau d'estructuració (amb nombroses claus per afavorir l'aprenentatge), a la desestructuració programada-pas a pas, i de acord al nivell de desenvolupament-que és més propera als entorns naturals socials.

Han de ser funcionals i permetre la generalització dels nous aprenentatges. L'educació de l'alumne amb autisme s'ha de donar en un doble sentit: cal ensenyar l'habilitat, però també cal ensenyar seu ús, un ús adequat, funcional, espontani i generalitzat.

Han de ser evolutius i adaptats a les característiques personals dels alumnes, definint de forma precisa els prerequisits evolutius i funcionals de les capacitats a desenvolupar i de les habilitats a aconseguir.

Han d'implicar a la família i la comunitat.

Han de ser intensius i precoços. La investigació sobre l'èxit dels programes d'intervenció apel·la indiscutiblement cap a la valoració i cap a la intervenció primerenca.

• Han de tractar de desenvolupar objectius positius, és a dir, no s'han de centrar en eliminar conductes indesitjables, sinó en crear i potenciar habilitats adaptades i alternatives.

Han de basar-se en un sistema d'aprenentatge sense error, en el qual, en base a les ajudes atorgades, el nen finalitza amb èxit les tasques que se li presenten. A continuació, i poc a poc, cal aconseguir l'esvaïment progressiu de les ajudes fins als nivells possibles, la retirada de ajudes suposa èxits en el procés d'autonomia, la qual estarà en relació amb les capacitats de cada subjecte en particular.

S'han de plantejar com a objectiu principal millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA. Aquest és un objectiu bàsic a perseguir a través d'un procés continu i cíclic que consisteix a realitzar una planificació futura que millori les àrees de la vida de la persona (salut, oci, necessitats bàsiques, integració laboral, autonomia, etc).


Bibliografia: 

Recursos didácticos. Espectro autista: definición, evaluación e intervención educativa. Junta de Extremadura. (vist a http://espectroautista.info/ficheros/publicaciones/espectro-autista_definicion-evaluacion-e-intervencion-educativa.pdf)