Conclusions finals

A l'hora de crear el projecte, estava molt encoratjada per a poder dur-lo a terme. Pensava que el fet de treballar la interacció amb infants autistes era una bona idea i que en podien sortir grans resultats.

Tot i això, a l'iniciar el desenvolupament del pla de treball, vaig començar a prendre consciència de que no havia triat una tasca fàcil i em vaig adonar que podia ser que mai arribés a veure cap èxit ni cap petit objectiu complert. Això em va espantar molt i em va fer reflexionar molt sobre el pla de treball que havia realitzat.

Amb l'ajuda de l'equip de monitores que treballa amb mi, vam redissenyar el pla de treball, buscant la manera que fos més fàcil poder assolir algun dels objectius plantejats. Tot i això, elles tambè em van mostrar la seva preocupació, doncs trovaben que la idea a treballar era molt adequada, però eren conscients que hi havia el risc de no obtenir cap resultat.

No obstant aquestes pors inicials, cal dir que, un cop quasi acabat el projecte, totes estem molt sorpreses de com s'ha desenvolupat i com han respòs els infants davant les demandes que els hem fet. Tot i que els èxits no són grans, sembla que hem trobat una porta cap a la interacció dels infants, fet que totes hem trobat molt positiu.

Infants amb discapacitat, com la Marta i el Miquel, actualment es relacionen i comparteixen espais de joc espontàniament amb infants sense discpacitat. Això ens ha sorprés moltíssim, doncs fins ara no s'havien donat aquestes interaccions. Tot i això, val a dir que només ha succeït amb aquests dos infants.

Reflexionant sobre això, penso que potser el que necessitaven aquests infants era una ajuda, una guia, un suport per a poder relacionar-se amb el grup d'iguals. Quan aquest suport es dóna vàries vegades, alguns infants inicien espontàniament les interaccions i, aquest fet es valora com un gran èxit.

Penso que el punt fort que ha fet que el projecte es desenvolupi d'aquesta manera és el fet de partir de les capacitats, motivacions i interessos dels infants. D'aquesta manera no troben límits en les interaccions, doncs no se'ls demana res que no siguin capaços de fer i, a més a més, mitjançant activitats que resulten del seu interés, se'ls incentiva per a que sorgeixi una interacció (per molt petita que aquesta sigui).

Potser el que trobo més positiu del projecte és el fet que l'equip de monitores que treballa amb mi ha trobat que aquestes activitats poden ajudar molt a la relació entre els infants. És per això que mostren molt interés en continuar-lo quan jo ja no hi sigui. D'aquesta manera, segurament els avenços seran molt més grans.

Finalment, estic molt contenta respecte el projecte, doncs, malgrat no haver aconseguit grans èxits, considero que ha sortit molt millor del que jo mateixa esperava.

Conclusions sobre les activitats

Hem observat que cada infant és diferent i té unes motivacions i interessos concrets. Partint d'això, hem comprovat que les activitats que han tingut més èxit han estat aquelles que més motivaven als infants.

Hem observat que hi ha diferències entre els infants. D'aquesta manera, el Raul, el Gerard i el Mateu, en general, funcionen millor relacionant-se amb parelles, mentre que la Marta i el Miquel funcionen molt bé tant treballant en parelles com relacionant-se en grups.

De la mateixa manera, observem que els infants sense discapacitat troben més dificultats a l'hora de realitzar activitats amb el Raul i el Mateu. Suposem que això és degut a l'alt grau de discapacitat que presenten i al fet que no es comuniquen amb la parla.

A més a més, els infants sense discapacitat de vegades es mostren reacis a relacionar-se amb els infants discpacitats, fet que dificulta la integració d'aquests. Aquesta actitud s'ha detectat sobretot en el David, el qual, a més a més, pren un rol de "líder" entre els infants sense discapacitat, aguditzant una mica la problemàtica. Ja estem pensant mesures per a pal·liar aquesta actitud i facilitar la interacció dels infants discapacitats.

Reflexió sobre l'activitat 3

1- JUGAR A PILOTA (Raul i Mateu): L'activitat ha funcionat bé, tot i que la durada d'aquesta ha estat molt curta (4-5 min). El Raul necessitava, de tant en tant, una guia per part de les monitores, doncs llençava la pilota on volia i calia anar-li recordant que li passés al Mateu. Tot i això, s'ho han passat bé durant aquesta estona.

2- PUZZLE DE COTXES (Miquel i Gerard): El Gerard s'ha emocionat molt amb el puzzle, però a l'inici no deixava al Miquel participar. Ha calgut la insistència de les monitores perquè el deixés col·laborar. No obstant aquesta dificultat, després han participat junts en la construcció del puzzle i, fins i tot, han demanat fer-ne un altre.

3- CONSTRUCCIONS (Raul i Mateu): Aquesta activitat no ha funcionat massa bé, doncs cap dels dos no escoltava les indicacions que se'ls hi feien i l'activitat no tirava endavant. Hem cregut que amb el Raul i el Mateu és necessari emprar activitats amb instruccions molt senzilles.

4- ENCAIXOS (Raul i Mateu): Aquesta activitat ha funcionat molt bé. Sembla que a tots dos els motiva encaixar peces al seu lloc i són capaços de probar diferents forats fins a trobar l'adequat. Han pogut repetir l'activitat vàries vegades sense cansar-se'n.

5- CONTES (Marta i Raul): L'activitat ha funcionat força bé, doncs tots dos han estat una estona, tot i que curta, mirant el conte. Tot i això, el Raul s'anava distreient del conte i mirava cap a altres bandes, però tornant sempre a dirigir la mirada al conte. Sembla que a tots dos els ha interessat i han compartit còmodament aquesta estona.

6- DIBUIX DE TRANSPORTS (Marta i Gerard): Aquesta activitat ha funcionat molt bé, doncs ambdós han participat amb ganes en la realització del dibuix. El Gerard, com ja passava anteriorment, ha pres el rol de demanar el dibuix que volia, mentre la Marta el realitzava. No obstant, espontàniament, ha col·laborat a l'hora de pintar-lo i es mostrava molt emocionat.

7- PUZZLE DE DISNEY (Marta i Miquel): L'activitat ha funcionat molt bé, doncs a tots dos els agrada molt realitzar puzzles. A més a més, a la Marta li encanta la temàtica de Disney, així que s'han mostrat molt participatius i col·laboradors realitzant el puzzle.

8- MÚSICA (Mateu i Marta): Aquesta activitat ja s'havia realitzat en grup i s'ha repetit en parelles. Ha funcionat molt bé, doncs tots dos han estat capaços de tocar els dos instruments. Tot i això, a vegades paraven i els calia una guia per seguir i per ensenyar-los com fer música amb els instruments.

Execució de l'activitat 3

ACTIVITAT 3: INTERACCIONS PER PARELLES AMB DISCAPACITAT

Les activitats que s'han realitzat per paelles són les següents:

1- JUGAR A PILOTA (Raul i Mateu): Se'ls ha donat una pilota petita i se'ls ha animat a que juguessin a passar-se-la entre ells.

2- PUZZLE DE COTXES (Miquel i Gerard): Se'ls ha mostrat un puzzle, en el qual sortien tres cotxes (fet que motiva molt al Gerard) i se'ls ha demanat que el muntessin tots dos plegats. A continuació han demanat fer-ne un altre, en el qual hi sortien avions. Aquest últim també l'han construit en col·laboració.

3- CONSTRUCCIONS (Raul i Mateu): Se'ls ha donat unes peces de construccions de plàstic i de diversos colors. Amb la guia d'una monitora, havien d'ajuntar-les per colors fent torres.

4- ENCAIXOS (Raul i Mateu): Se'ls ha donat un joc infantil, el qual consisteix en encaixar diferents formes en el forat que els hi correspon. Se'ls ha guiat per a que ho fessin conjuntament.

5- CONTES (Marta i Raul): Se'ls ha donat un conte de Disney (temàtica que motiva molt a la Marta) i se'ls ha demanat que el miressin tots dos junts.

6- DIBUIX DE TRANSPORTS (Marta i Gerard): Se'ls ha demanat que entre tots dos fessin un dibuix lliure. Per demanda del Gerard, han dibuixat i pintat transports.

7- PUZZLE DE DISNEY (Marta i Miquel): Se'ls ha deixat triar un puzzle per a construir-lo plegats. Han triat dos puzzles, un de la Blancaneus i l'altre dels 101 Dàlmates (per demanda de la Mireia).

8- MÚSICA (Mateu i Marta): Se'ls ha donat un xilòfon i un piano i se'ls ha demanat que toquessin música junts. A continuació, s'ha fet un canvi d'instruments i han tornat a tocar.

Així si que no!

Us adjunto un vídeo realitzat per DINCAT (Discapacitat intel·lectual Catalunya) amb l'objectiu de sensibilitzar a la població sobre les conseqüències de la política d'ajustos que s'està duent a terme en el sector de les discapacitats.

Segons els càlculs de DINCAT, s'estima que s'han retallat gairebé 35 milions d'euros en el sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.

Podeu trobar més informació a: http://www.dincat.cat/ca/dincat-denuncia-un-retroc%C3%A9s-de-30-anys-en-els-drets-de-les-persones-amb-did_162398

Dificultats trobades

Al llarg del desenvolupament del pla de treball del Practicum II, m'he anat trobant amb algunes dificultats que es van repetint:

1- L'assistència dels participants del projecte "Temps per tu" és molt poc constant, és a dir, hi ha infants que assisteixen al programa cada setmana i n'hi ha d'altres que falten molt sovint, fins i tot, durant vàries setmanes seguides. Això, evidenment, trenca molt la continuïtat del pla de treball i, a més a més, comporta que no tots els infants puguin participar de totes les activitats dissenyades. Tot i això, el fet que les activitats durin més d'una setmana ha permés, fins al moment, que tots els infants hi hagin pogut participar, encara que sigui en menys quantitat.

2- El programa "Temps per tu" només es realitza un cop per setmana. El fet que el projecte "Temps per tu" només es realitzi els dissabtes comporta que el pla de treball esdevingui, necessàriament, de molt llarga durada en el temps, per poder començar a veure petits objectius assolits. Aquest fet ja estava previst i, per això, es va plantejar un projecte que anés més enllà de la meva pròpia participació al centre de pràctiques.

3- La participació dels infants sense discapacitat sovint és una mica reàcia, doncs moltes vegades no volen compartir les activitats amb els seus companys amb discapacitat. Cal remarcar que es tracta tan sols de dos casos, doncs, per altra banda, hi ha infants que participen activament sense cap problema. Actualment, l'equip de monitors i jo estem posant mesures per pal·liar aquests sentiments de rebuig.

Intervenció amb trastorns de l'espectre autista

En termes generals, els programes d'intervenció educativa en trastorns de l’espectre autista han de complir certes condicions i reunir una sèrie de característiques:

• Han de ser estructurats. Podríem dir que la intervenció ha de recórrer el camí que va des d'un alt grau d'estructuració (amb nombroses claus per afavorir l'aprenentatge), a la desestructuració programada-pas a pas, i de acord al nivell de desenvolupament-que és més propera als entorns naturals socials.

• Han de ser funcionals i permetre la generalització dels nous aprenentatges. L'educació de l'alumne amb autisme s'ha de donar en un doble sentit: cal ensenyar l'habilitat, però també cal ensenyar seu ús, un ús adequat, funcional, espontani i generalitzat.

• Han de ser evolutius i adaptats a les característiques personals dels alumnes, definint de forma precisa els prerequisits evolutius i funcionals de les capacitats a desenvolupar i de les habilitats a aconseguir.

• Han d'implicar a la família i la comunitat.

• Han de ser intensius i precoços. La investigació sobre l'èxit dels programes d'intervenció apel·la indiscutiblement cap a la valoració i cap a la intervenció primerenca.

• Han de tractar de desenvolupar objectius positius, és a dir, no s'han de centrar en eliminar conductes indesitjables, sinó en crear i potenciar habilitats adaptades i alternatives.

• Han de basar-se en un sistema d'aprenentatge sense error, en el qual, en base a les ajudes atorgades, el nen finalitza amb èxit les tasques que se li presenten. A continuació, i poc a poc, cal aconseguir l'esvaïment progressiu de les ajudes fins als nivells possibles, la retirada de ajudes suposa èxits en el procés d'autonomia, la qual estarà en relació amb les capacitats de cada subjecte en particular.

• S'han de plantejar com a objectiu principal millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA. Aquest és un objectiu bàsic a perseguir a través d'un procés continu i cíclic que consisteix a realitzar una planificació futura que millori les àrees de la vida de la persona (salut, oci, necessitats bàsiques, integració laboral, autonomia, etc).

Bibliografia: 

Recursos didácticos. Espectro autista: definición, evaluación e intervención educativa. Junta de Extremadura. (vist a http://espectroautista.info/ficheros/publicaciones/espectro-autista_definicion-evaluacion-e-intervencion-educativa.pdf)

Reflexió sobre l'activitat 2

1-     DÒMINO (Miquel i Elvira): Aquesta activitat va funcionar molt bé, ja que el Miquel no va presentar cap problema per a entendre el joc i, quan s’equivocava, l’Elvira l’ajudava. És per aquest motiu pel que aquesta interacció es valora molt positivament.

2-     PINTAR (Raul i Amanda): El Raul va presentar moltes dificultats a l’hora de mantenir l’activitat, i al cap de 2 o 3 minuts ja no mostrava interés en la participació de l’activitat. Per això considerem que la interacció no ha estat exitosa i ens plantejem que les properes interaccions s’hauran d’enfocar a activitats molt curtes (màxim 5 minuts).

3-     JUGAR A FUTBOL (David i Mateu): El Mateu xutava la pilota però sense cap objectiu aparent en el joc. Això cansava al David, doncs sovint havia d’anar a buscar la pilota fora de l’espai de joc. Malgrat tot, el joc ha perdurat força estona.

4-     DIBUIX DE TRANSPORTS (Gerard i Pere): Aquesta activitat ha funcionat molt bé, doncs hi ha hagut molta interacció. En Gerard demanava al Pere què volia que aquest li dibuixés (una moto, el casc, un cotxe, etc.). A més a més, li demanava que pintés els dibuixos de determinats colors. Els dos han estat molt bé participant en aquesta activitat.

5-     FER PUZZLES (Marta i Amanda): Hem triat puzzles de Disney degut a que és de les coses que més interessa a la Marta. Tant ella com l’Amanda s’han mostrat molt actives i col·laboradores i, un cop han acabat, han demanat fer més puzzles. Per aquets motius, valorem molt positivament aquesta activitat.

6-     JOCS DE TAULA (Miquel i David): Tots dos participaven de l’activitat activament i amb ganes. El David va adquirir el rol d’explicar-li els jocs al Miquel, fet que va facilitar molt la interacció. Seguint això, aquesta activitat es valora molt positivament.

7-     JUGAR A PILOTA (Raul i Pere): Van estar cinc minuts jugant a passar-se la pilota. L’activitat va funcionar correctament, tot i que per a en Pere no era especialment divertit. El Raul va aguantar-los sense cansar-se gaire, tot i que sovint calia la intervenció de les monitores per guiar-lo i evitar que llencés la pilota lluny.

Execució de l'activitat 2

ACTIVITAT 2: INTERACCIONS PER PARELLES SENSE DISCAPACITAT

Les activitats que es van realitzar per parelles són les següents:

1-     DÒMINO (Miquel i Elvira): En Miquel i l'Elvira van jugar a un dòmino, el qual estava format per dibuixos en comptes de nombres, per tal de facilitar l'enteniment del joc per part del Miquel.

2-     PINTAR (Raul i Amanda): Se'ls va donar dibuixos senzills i se'ls va demanar que els pintessin.

3-     JUGAR A FUTBOL (David i Mateu): Se'ls va plantejar un partit de futbol un a un.

4-     DIBUIX DE TRANSPORTS (Gerard i Pere): Se'ls va donar fulls en blanc i se'ls va demanar que, col·laborativament, dibuixessin transports i els pintessin.

5-     FER PUZZLES (Marta i Amanda): Se'ls va donar puzzles de Disney, de diverses dificultats, per tal que els realitzessin conjuntament.

6-     JOCS DE TAULA (Miquel i David): Se'ls va plantejar que agafessin diversos jocs de taula per jugar-hi junts. Ells van triar, entre tots dos, jugar al "Tecae" i al "Laberinto".

7-     JUGAR A PILOTA (Raul i Pere): Se'ls va donar una pilota petita i se'ls va demanar que juguessin a passar-se-la.

Unes altres veus

Dimecres vaig anar als Cinemes Girona a veure un documental titulat "Unes altres veus", el qual dóna una visió psicoanalítica sobre els trastorns de l'aspectre autista.

El recomano molt, doncs, personalment, em va fer reflexionar molt sobre com es dóna suport a aquests infants des de la vessant educativa. A més a més, aporta testimonis reals, tant per part de joves amb algun tipus de trastorn de l'espectre autista, com de les famílies i amics que ho viuen dia a dia.

Us adjunto el tràiler i la sinopsi:

SINOPSI:

Unes altres veus és un documental sobre l'autisme a partir de l'experiència de nou pares, mares i avis de nens diagnosticats d'autisme; del testimoni de l'Albert, un jove de 20 anys diagnosticat de Síndrome d'Asperger; i des de la mirada de diversos psicoanalistes d'arreu d'Europa.

Els testimonis de tots ells ens apropen a una altra manera d'entendre i de tractar l'autisme. L'experiència dels pares, emotiva a l'hora que plena d'optimisme, ens permet descobrir què implica viure i conviure amb l'autisme: els primers indicis de quelcom que no anava com s'esperava en els seus fills, les primeres paraules, els diversos recorreguts fins a trobar algú que ajudés als seus fills i a ells; la recerca d'una escola on poder estar i aprendre; els avenços i les dificultats en cada cas, l'arribada a l'adolescència, la preocupació pel seu futur, ...

El viatge a Brussel·les de l'Albert, per a visitar per primera vegada el Museu Tintin, una de les seves grans passions, és el fil conductor del documental que ens permet descobrir la seva particular manera de viure i d'entendre el món.

Per a més informació, podeu consultar la web del documental: http://unesaltresveus.teidees.com/

Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi

Els principals subjectes del projecte seran l’equip de monitors de la Ludoteca Guitard, doncs es tracta de realitzar un assessorament sobre possibles estratègies per a facilitar la interacció en infants amb autisme. Tot i això, en diverses fases del projecte, la intervenció recaurà també sobre els propis infants de la Ludoteca Guitard. D’aquesta manera, es preveu que la tasca professional es durà a terme mitjançant el paper de guia i suport. D’aquesta manera, es tracta d’un projecte que es desenvoluparà en el nivell aula – equip.

Les principals variables d’anàlisi de la pràctica educativa rellevants per a les tasques d’intervenció psicopedagògica són:

-          Les interaccions entre els infants amb discapacitat.

-          Les estratègies que empra l’equip de monitors per a facilitar aquestes interaccions.

Aquestes es prendran com a referència a l’hora d’orientar la tasca d’assessorament per tal de millorar la situació de la Ludoteca Guitard.

Supòsits teòrics del projecte

El projecte se centrarà en el trastorn de l’espectre autista, doncs és el que presenta més dificultats en l’adquisició d’habilitats socials. Per a reconèixer, diagnosticar i intervenir el trastorn; es pren com a referència la descripció del trastorn de l’espectre autista proposada pel DSM-IV (http://espectroautista.info/criterios-diagn%C3%B3sticos/DSM-IV).

En quant a l’aprenentatge de les habilitats socials en infants amb autisme, s'ha demostrat que les condicions d'integració són més eficaces que la segregació en centres especials (Donnellan, 1984) i que treballar en grups heterogenis facilita l'aprenentatge i la generalització de les adquisicions en els autistes (Mesaros i Donnellan, 1987). Seguint això, la tasca del psicopedagog esdevé essencial, ja que ha de preveure, amb pares i mestres, ocasions d'interacció amb iguals que afavoreixin el desenvolupament social de l'infant.

S’ha demostrat que els processos d'aprenentatge sense errors, i no per assaig i error, són els més eficaços (Rivière, 1984). Per a estimular un aprenentatge sense errors, cal seguir certes normes:

1. Assegurar la motivació.

2. Presentar les tasques només quan l'infant atén, i de manera clara.

3. Presentar tasques amb requisits prèviament adquirits i que s'adaptin bé al nivell evolutiu i les capacitats de l'infant.

4. Fer servir procediments d'ajuda.

5. Proporcionar reforçadors contingents, immediats i potents.

L’informe es fonamenta en un model col·laboratiu, en el que el psicopedagog treballarà en col·laboració amb l’equip de monitors, assessorant-lo però potenciant la seva autonomia de manera que cada cop sigui menys necessària la seva intervenció.

S’emprarà una metodologia d’investigació-acció cooperativa, doncs s’implementarà una innovació, la qual s’avaluarà contínuament i serà susceptible de canvis i modificacions.

Reflexió sobre l'activitat 1

1 - PINTAR LA ROSA (Raul, Marta, Gerard i Amanda): L'activitat va funcionar força bé, doncs se'ls va explicar prèviament què havien de fer i, tot i ser una activitat prou llarga (uns 20 minuts), tots la van poder seguir sense cansar-se massa. Tot i això, el Gerard no es va mostrar massa participatiu i, mentre pintava la cartulina, també pintava la taula i els seus companys. 

2- RETALLAR LA ROSA (David, Miquel, Pere i Elvira): Aquesta activitat va funcionar molt bé, ja que l'únic que mostrava dificultats per a retallar era el Miquel i van ser els mateixos companys els que el van ajudar a fer-ho. Aquest fet el valorem molt positivament. 

3- ENGANXAR LA ROSA (Miquel, Gerard, Marta, David, Miquel, Pere i Elvira): Amb aquesta activitat es pretenia que els infants interaccionessin més directament per tal de decidir com s'enganxaven els pètals de la rosa. En aquest sentit, l'activitat no es valora massa positivament, doncs no hi va haver cap tipus de comunicació i cadascú va enganxar els pètals on va creure. Per altra banda, el Gerard i la Marta van necessitar suport de les monitores, tot i que aquest va ser mínim.

4- MÚSICA (Raul, Mateu i Marta): El funcionament d'aquesta activitat es valora molt positivament, ja que mentre tocaven els instruments hi havia moltes rialles i força contacte visual entre ells, fet que no es massa habitual. No obstant, va caler suport de la monitora per tal que no paressin de tocar al cap de poca estona i se'ls va anar guiant per tal que sabessin com es tocava cada instrument. A més a més, tenint en compte que tant el Mateu com el Raul realitzen estereotípies quan estant contents (consisteixen en moure molt els braços i donar cops, respectivament), aquesta activitat va donar certa funcionalitat a aquestes estereotípies.

5 - JUGAR A LA Wii (David, Pere, Amanda, Elvira, Miquel, Mateu i Marta): Aquesta activitat va motivar i interessar molt als infants. Tot i això, el Mateu i la Marta van necessitar un gran suport dels monitors per a poder jugar. No obstant, l'activitat es valora molt positivament, doncs se'ls veia contents i motivats.

6- FUTBOL AL PATI (Miquel, David, Pere, Amanda i Mateu): L'activitat va funcionar correctament, doncs a tots els participants els motiva molt el futbol. Ens va sorprendre positivament la facilitat que mostra en Miquel per aquest esport. Per altra banda, a en Mateu li costava més rebre la pilota i xutar-la cap a la porteria. Tot i això, les monitores no vam intervenir, doncs no suposava un impediment i/o dificultat per al desenvolupament del joc.

7- DISFRESSES (David, Amanda, Miquel i Pere): Aquesta activitat es va valorar molt positivament, doncs va sorgir espontàniament entre els participants i cap monitora hi va participar. A més a més, creiem que està sorgint un grup de joc en el qual s'integra un infant amb discapacitat (el Miquel), fet que fins ara no havia succeït en el projecte "Temps per tu".

Execució de l'activitat 1

ACTIVITAT 1: INTERACCIÓ ENTRE PETITS GRUPS

Les activitats realitzades amb petits grups van ser les següents:

1 - PINTAR LA ROSA (Raul, Marta, Gerard i Amanda): Entre tots, van pintar una cartulina amb ceres vermelles, amb l'objectiu de construir, posteriorment, una rosa per Sant Jordi.

2- RETALLAR LA ROSA (David, Miquel, Pere i Elvira): Van retallar formes de pètals de la cartulina prèviament pintada de vermell.

3- ENGANXAR LA ROSA (Miquel, Gerard, Marta, David, Miquel, Pere i Elvira): Entre els participants de l'activitat van decidir com enganxar els pètals de la rosa i ho van dur a terme.

4- MÚSICA (Raul, Mateu i Marta): Se'ls va donar un instrument musical a cadascú i, mitjançant un monitor com a guia i ajudant, van tocar conjuntament els instruments.

5 - JUGAR A LA Wii (David, Pere, Amanda, Elvira, Miquel, Mateu i Marta): Van jugar per grups a un videojoc molt senzill, en el qual podien moure tot el cos i l'objectiu del qual consistia en tombar el màxim de bolos.

6- FUTBOL AL PATI (Miquel, David, Pere, Amanda i Mateu): Es va organitzar un partit de futbol amb dos equips diferenciats, en el qual hi participaven dues monitores.

7- DISFRESSES (David, Amanda, Miquel i Pere): Van disfressar-se, cadascú amb un personatge, i van jugar seguint el rol que els tocava.

Descripció de la FASE 4

FASE 4:    Activitats DATA:  13/04/2013 – 27/04/2013                 HORES: 18

Objectius: 1.      Facilitar interaccions en petits grups, entre parelles entre infants amb discapacitat i infants sense discapacitat i entre parelles d'infants discapacitats. 2.      Cercar activitats que puguin motivar a cada una de les parelles per tal que sorgeixi una interacció. Destinataris/Àrees: Equip de monitors. Infants de la Ludoteca Guitard.

ACTIVITATS I CONTINGUT

1. Partint de les agrupacions pensades en la fase anterior, es realitaran 3 tipus d'activitats: a) Interacció per grups (amb infants discapacitats i infants no discapacitats), que es durà a terme entre el 20/04/2013 i el 27/05/2013. b) Interacció per parelles (amb infants discapacitats i infants no discapacitats), que es durà a terme entre el 04/05/2013 i 11/05/2013. c) Interacció per parelles (amb infants discapacitats), que es durà a terme entre el 18/05/2013 i 25/05/2013. Per tal de realitzar les activitats, els monitors hauran de cercar activitats adaptades per a cada grup i parella en concret, de manera que puguin facilitar la interacció entre els participants. 2. Es duran a terme les activitats plantejades amb els infants, de manera que cada monitor assisteixi i doni suport a cadascun dels grups i parelles. S’anirà canviant d’activitats, per tal de poder observar en quines hi ha més interacció.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Revisió la informació recollida anteriorment, referent a les motivacions i els interessos dels infants.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.      Observació de cada una de les parelles, per tal de veure com reaccionen els infants amb discapacitat davant les activitats, si els agrada, si els costa, etc. 2.      Registre escrit sobre cada una de les interaccions, de manera que s’expliciti quina és l’activitat treballada amb cada parella i si es considera que ha sorgit una interacció exitosa o no.