A l'hora de crear el projecte, estava molt encoratjada per a poder dur-lo a terme. Pensava que el fet de treballar la interacció amb infants autistes era una bona idea i que en podien sortir grans resultats.
Tot i això, a l'iniciar el desenvolupament del pla de treball, vaig començar a prendre consciència de que no havia triat una tasca fàcil i em vaig adonar que podia ser que mai arribés a veure cap èxit ni cap petit objectiu complert. Això em va espantar molt i em va fer reflexionar molt sobre el pla de treball que havia realitzat.
Amb l'ajuda de l'equip de monitores que treballa amb mi, vam redissenyar el pla de treball, buscant la manera que fos més fàcil poder assolir algun dels objectius plantejats. Tot i això, elles tambè em van mostrar la seva preocupació, doncs trovaben que la idea a treballar era molt adequada, però eren conscients que hi havia el risc de no obtenir cap resultat.
No obstant aquestes pors inicials, cal dir que, un cop quasi acabat el projecte, totes estem molt sorpreses de com s'ha desenvolupat i com han respòs els infants davant les demandes que els hem fet. Tot i que els èxits no són grans, sembla que hem trobat una porta cap a la interacció dels infants, fet que totes hem trobat molt positiu.
Infants amb discapacitat, com la Marta i el Miquel, actualment es relacionen i comparteixen espais de joc espontàniament amb infants sense discpacitat. Això ens ha sorprés moltíssim, doncs fins ara no s'havien donat aquestes interaccions. Tot i això, val a dir que només ha succeït amb aquests dos infants.
Reflexionant sobre això, penso que potser el que necessitaven aquests infants era una ajuda, una guia, un suport per a poder relacionar-se amb el grup d'iguals. Quan aquest suport es dóna vàries vegades, alguns infants inicien espontàniament les interaccions i, aquest fet es valora com un gran èxit.
Penso que el punt fort que ha fet que el projecte es desenvolupi d'aquesta manera és el fet de partir de les capacitats, motivacions i interessos dels infants. D'aquesta manera no troben límits en les interaccions, doncs no se'ls demana res que no siguin capaços de fer i, a més a més, mitjançant activitats que resulten del seu interés, se'ls incentiva per a que sorgeixi una interacció (per molt petita que aquesta sigui).
Potser el que trobo més positiu del projecte és el fet que l'equip de monitores que treballa amb mi ha trobat que aquestes activitats poden ajudar molt a la relació entre els infants. És per això que mostren molt interés en continuar-lo quan jo ja no hi sigui. D'aquesta manera, segurament els avenços seran molt més grans.
Finalment, estic molt contenta respecte el projecte, doncs, malgrat no haver aconseguit grans èxits, considero que ha sortit molt millor del que jo mateixa esperava.
